Mundos pequeños y cambios de paradigma

Esto no es normal, así no funcionan las cosas, la gente no piensa eso o piensa lo otro, esto es así...muchos de nosotros vivimos en mundo pequeños y no me refiero al espacio físico. Muchos vivimos en mundos donde interactuamos con un número finito y reducido de personas de forma regular. Las mismas personas, las mismas dinámicas de conversación, lo mismos chistes o cotilleos, las mismas realidades que alimentan los mismos pensamientos y generan las mismas posibilidades.


Vivimos en paradigmas que hemos construido sobre la base de rutinas o necesidades sin prestar una excesiva atención del lugar en el que nos estamos metiendo. Muchas de estas rutinas nos absorben el tiempo (y la vida) y sentimos que hemos sido conquistados por alguna cosa que va más allá de nosotros, por algo que se nos escapa y olisqueamos opciones pero no damos con acertar qué está sucediendo.


En ocasiones llegamos al punto de sentir que somos vivid@s por la vida más que vivirla nosotr@s. ¿Que hacer ahí, cuando el ojo externo dice que todo está bien, cuando todo funciona, pero notas que no funciona?


No sé decirte que es lo "correcto", ni tan siquiera apuntaría a que existe una fórmula correcta; si que creo que otra forma de ser y estar en la vida es posible. En ocasiones, en muchas la verdad, sucede que como personas hemos perdido el vínculo con aquello que nos conecta a un nivel más profundo, con aquello que nos da sentido y nos significa ...y llenamos la vida de "contenidos" que no están conectados con niveles auténticos de nuestra identidad y así progresivamente nos mantenemos ocupados con "extras" de escaso valor vital.

Nuestros mundos pequeños necesitan abrirse, volverse permeables al Mundo y a otras realidades, otras formas de ver, entender, vivir y sentir; darse persmiso para experimentar esto no significa abandonar todo y perderse en un "todo vale"; significa que podemos hacer que nuestro mundo crezca un poco más, que pueda ser más alto para tener mayor perspectiva; que pueda ser más ancho para dar cabida a otras ideas y criterios; que pueda abrirse a un espacio mayor dónde otras realidades y comprensiones más allá de lo conocido hasta la fecha nos aporten más luz y nuevas posibilidades. Se trata en definitiva de transformar los paradigmas propios para tener mayores opciones y llevar una vida más plena; transformar significar integrar manteniendo las bondades de lo alcanzado, nuevas posibilidades. Creemos que esta aventura vale la pena.


Puedes hacer este viaje solo; la lectura, los buenos amigos, algunos pocos buenos enemigos (ayudan si como enemigos hacen su papel-que también cuestan de encontrar) y exponerse de forma regular ante criterios y personas que no sean cómodas de sostener, ayuda. Tambien puedes pedir a un coach que te acompañe. Una mirada externa, con proximidad pero cierto desapego puede ayudarte a dar un paso más confiado en un territorio siempre llego de matices y zonas oscuras. Sea cual sea tu decisión, creemos que siempre es positivo un cierto grado de cuestionamiento personal para dar un paso más en el propio camino. Tomes la decisión que tomes, o no, te deseamos toda la suerte.....si eso existe.

Gestión de la Incertidumbre

Publicat a Mon Empresarial. Maig de 2008
Los directivos se encuentran sometidos a intensa presión por obtener resultados, las exigencias diarias son mayores y cada uno de los movimientos es observado, analizado y puesto en tela de juicio. Por más que pretendamos ser sólidos y determinados y mostrar como cada una de las acciones que realizamos forman parte de un despliegue estratégico, lo cierto es que no existen protocolos de actuación para sostener la incertidumbre, y la soledad asociada al puesto nos hace dudar en muchas ocasiones. Esto es lo más normal del mundo. El coaching personalizado viene a reforzar que este espacio de incertidumbre se transforme en claridad, que el proceso de toma de decisiones se realice con consciencia gracias a la participación del coach como caja de resonancia directiva. La escucha, las preguntas para generar reflexión y un feedback directo al que muchas veces el manager no puede acceder por su propia posición han hecho del coaching una disciplina de gran relevancia y utilidad empresarial.

Mirar de cara les nostres pors


Som humans i som meravellosos, tenim la potència extraordinària de transformar les realitats i generar impactes positius i transformadors en les vides dels altres (i en la nostra per descomptat). També es cert que sovint això no és tan fàcil i tenim moltes pors que ens bloquegen i ens mantenen ancorats en vells sistemes de funcionament o aterrits per mil motius no som capaços de fer un pas (ni endavant ni endarrere).
Hi ha moments delicats que temem de forma intensa: dir no a una persona estimada per algun motiu, fer-nos respectar quan pensem que no han estat considerats amb nosaltres, argumentar les pròpies posicions en relació a temes diversos i haver d’enfrontar discrepàncies. Una de les formes més habituals de resoldre aquest trànsit tan incòmode és evitar la situació que genera aquesta por i aleshores tema resolt; doncs la veritat és que no queda resolt i de fet encara ho empitjora.
Defugir la situació problemàtica només far que alimentar “l’escena temuda” amb els fantasmes d’allò que podia haver estat i de què podia haver passat, i si m’hagués dit i m’hagués fet i quina por, i pobre de mi i bla, bla, bla. Acabem amb el cor encongit i més atemorits que al principi. Què fer aleshores?
No sé si hi ha la resposta, sé que una bona estratègia és afrontar el moment i mantenir-se en ell. Afrontar-lo vol dir que anem a buscar allò que ens fa por i ho mirem de cara, amb coratge; el que és molt poderós d’observar és que la font de les nostres pors no només no creix sinó que el fet d’estar allà davant i mirant-la de front ens fa veure la realitat del que hi ha, (neta de pols i palla), la realitat/dificultat acostuma a ser més manejable que no pas les òrbites que li pintem a sobre i tot el que arribem a imaginar-nos.
Més enllà de les nostres pors i el seu impacte negatiu d’angoixa i neguit; el cert és que compleixen un paper important i positiu en les nostres vides. Trobar la intenció positiva de la por, es a dir quin és el missatge que té de bo per mi de tenir por és tota una experiència de descobriment i de creixement personal.
Qui s’anima? Sort.

Una qüestió de diferència

Molts dels projectes que realitzem tenen a veure amb persones que s'apunten a una curs de "x" per millorar una habilitat o aprendre una tècnica. Fa un parell de dies un participant em demanava què feiem nosaltres de diferent en les formacions ja que sempre teniem molts assitents.
El cert és que tot i no saber exactament que fan els altres si hi han algunes coses que tenim presents:
  • No som formadors, vull dir que tots ja tenim una forma ben determinada i no volem donar un altre. Som respectuosos.
  • No ensenyem res; ens limitem a generar/dissenyar escenaris de reflexió per tal que cada persona pugui aprendre allò que necessita.
  • No transmetem continguts; això ho podeu trobar a internet (estar llegint aquest post ja és una mostra). El que fem és que enfrontem les persones que participen vers uns objectius formatius de manera que puguem generar els aprenentatges que necessitem. Les formacions són programes de coaching d'equips enfocats per habilitats. Aquesta és la diferència.
  • No deixem anar el rotllo (no més del que la nostra naturalesa ens demana ;-) ), treballem aprenentatge significatiu lligat a les necessitats dels participants. "Donar menys menjar però que alimenti més".
  • Aprendre és fàcil, divertit i una experiència que agradable, fem per que això sigui posible. El rigor i el humor són ingredients al 50%.
  • Cada persona és única, vull dir que les categories i grups i demés són consideracions molt útils per dissenyar accions de marketing però en temes de persones ens agrada seguir la regla de : No hi ha regla en tema de persones: centrat en la persona i explora que necessita.

La diferència està en l'enfocament.Bé, aquesta és una linia de pensament i convicció de com enfrontar intervencions de desenvolupament, no contempla tot el que fem o creiem però us pot donar una idea, espero que la pogueu utilitzar.

Fins aviat

Ser fidel a un mateix

Acabo de llegir El laberint de la felicitat i la veritat és recomanable, una lectura de paraules molt sencilles i de missatges molt potents. Sóc dels que guixa els llibre, subratllo, poso comentaris, etc; i entre moltes cites i reflexions em quedo amb la següent:

"Tu ets el teu propi camí
Si t'ets fidel,
siguis on siguis
et trobaràs sempre
al centre del laberint"
M'agrada mot aquesta reflexió perquè considero que la feina del Coach (amb "C" en majúscules) no té tan a veure amb millorar alguna capacitat o habilitat específica sino en acompanyar els altres i ajudar-los a ser fidels a ells mateixos, al que són, al que volen, a allò que no es donen l'oportunitat o el permís de ser. Ser fidel a un mateix, al cap i a la fi, resulta una exigència molt elevada per aquests temps que corren; malgrat tot l'esforça paga la pena.
Fin aviat.