Una qüestió de diferència

Molts dels projectes que realitzem tenen a veure amb persones que s'apunten a una curs de "x" per millorar una habilitat o aprendre una tècnica. Fa un parell de dies un participant em demanava què feiem nosaltres de diferent en les formacions ja que sempre teniem molts assitents.
El cert és que tot i no saber exactament que fan els altres si hi han algunes coses que tenim presents:

• No som formadors, vull dir que tots ja tenim una forma ben determinada i no volem donar un altre. Som respectuosos.
• No ensenyem res; ens limitem a generar/dissenyar escenaris de reflexió per tal que cada persona pugui aprendre allò que necessita.
• No transmetem continguts; això ho podeu trobar a internet (estar llegint aquest post ja és una mostra). El que fem és que enfrontem les persones que participen vers uns objectius formatius de manera que puguem generar els aprenentatges que necessitem. Les formacions són programes de coaching d'equips enfocats per habilitats. Aquesta és la diferència.
• No deixem anar el rotllo (no més del que la nostra naturalesa ens demana ;-) ), treballem aprenentatge significatiu lligat a les necessitats dels participants. "Donar menys menjar però que alimenti més".
• Aprendre és fàcil, divertit i una experiència que agradable, fem per que això sigui posible. El rigor i el humor són ingredients al 50%.
• Cada persona és única, vull dir que les categories i grups i demés són consideracions molt útils per dissenyar accions de marketing però en temes de persones ens agrada seguir la regla de : No hi ha regla en tema de persones: centrat en la persona i explora que necessita.

La diferència està en l'enfocament.Bé, aquesta és una linia de pensament i convicció de com enfrontar intervencions de desenvolupament, no contempla tot el que fem o creiem però us pot donar una idea, espero que la pogueu utilitzar.

Fins aviat