Avui he assistit per gentilesa de la meva amiga Anna Fornes, Directora de la Fundació Factor Humà, al primer lliurament de premis en homenatge a Mercè Sala.
Ha estat un acte molt bonic i emotiu. Persones que havien compartit part de les seves experiències vitals amb la Mercè i com els havia deixat empremta. Impressionant. L’equip de la Fundació ha fet una feinada (els que hem organitzat algun acte sabem el difícil que resulta assolir la normalitat) i és just reconèixer aquest esforç.
L’acte m’ha fet reflexionar sobre alguns elements que considero molt importants en la nostra realitat professional:
- La coherència entre el fer i el pensar.
- La integritat i honestedat com a valors troncals.
- La substitució de la retòrica per un llenguatge planer i directe de “hands on”
- La necessitat de dotar de sentit a a allò que fem i de comprendre les coses.
- La vehemència necessària per remoure els obstacles, és a dir l’ inconformisme actiu amb allò que no funciona.
- L ‘interès autèntic per les persones i les seves possibilitats.
El premi, ha estat lliurat en aquesta primera ocasió a la cooperativa La Fageda; el seu ideòleg i director general, en Cristobal Colón ha fet un discurs ple de sentit, una reflexió pràctica i directa sobre una nova manera de fer professionalment; una transcendència del model econòmic “estàndard” o perquè no un retorn a la senzillesa (no simplicitat)
Una reflexió lúcida i alhora real sobre el sentit del treball, sobre com podem viure amb integritat d’un altre manera, com deixar la cobdícia i avançar en una filosofia de l treball (i la vida) més sostenible i humana per tots. Cites de Fromm, Frankl i Gandhi; us ho podeu imaginar!!! Preciós i creïble, autèntic!!!. El millor de tot és que no és discurs, és acció, determinació i un somni fet obra. De ben segur que la Mercè hagués trobat encertada aquesta elecció.
Molts cops els historiadors utilitzen moments concrets per identificar els canvis de cicle econòmic o social; amb aquest premi, el seu lliurament a La Fageda i el discurs de Cristobal Colon tenim les evidències necessàries que el cicle i el model han canviat.
Ajustem-nos els cinyells i posem-nos en marxa que queda molt camí a recórrer i igual que la Mercè, tots tenim un llegat que construir.
Gràcies a tots.
Toni
Ha estat un acte molt bonic i emotiu. Persones que havien compartit part de les seves experiències vitals amb la Mercè i com els havia deixat empremta. Impressionant. L’equip de la Fundació ha fet una feinada (els que hem organitzat algun acte sabem el difícil que resulta assolir la normalitat) i és just reconèixer aquest esforç.
L’acte m’ha fet reflexionar sobre alguns elements que considero molt importants en la nostra realitat professional:
- La coherència entre el fer i el pensar.
- La integritat i honestedat com a valors troncals.
- La substitució de la retòrica per un llenguatge planer i directe de “hands on”
- La necessitat de dotar de sentit a a allò que fem i de comprendre les coses.
- La vehemència necessària per remoure els obstacles, és a dir l’ inconformisme actiu amb allò que no funciona.
- L ‘interès autèntic per les persones i les seves possibilitats.
El premi, ha estat lliurat en aquesta primera ocasió a la cooperativa La Fageda; el seu ideòleg i director general, en Cristobal Colón ha fet un discurs ple de sentit, una reflexió pràctica i directa sobre una nova manera de fer professionalment; una transcendència del model econòmic “estàndard” o perquè no un retorn a la senzillesa (no simplicitat)
Una reflexió lúcida i alhora real sobre el sentit del treball, sobre com podem viure amb integritat d’un altre manera, com deixar la cobdícia i avançar en una filosofia de l treball (i la vida) més sostenible i humana per tots. Cites de Fromm, Frankl i Gandhi; us ho podeu imaginar!!! Preciós i creïble, autèntic!!!. El millor de tot és que no és discurs, és acció, determinació i un somni fet obra. De ben segur que la Mercè hagués trobat encertada aquesta elecció.
Molts cops els historiadors utilitzen moments concrets per identificar els canvis de cicle econòmic o social; amb aquest premi, el seu lliurament a La Fageda i el discurs de Cristobal Colon tenim les evidències necessàries que el cicle i el model han canviat.
Ajustem-nos els cinyells i posem-nos en marxa que queda molt camí a recórrer i igual que la Mercè, tots tenim un llegat que construir.
Gràcies a tots.
Toni
0 comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por tu aportación, las ideas y opiniones que recogemos hacen que trabajemos para darte un mejor servicio.